dilluns, 9 de desembre de 2013

Mississippi anys 30

Eudora Alice Welty. Dues nenes amb les seves nines.

Sobre Eudora A. Welty


12 comentaris:

  1. I les nines blanques! Conten que a Nova York un negre es va forrar intentant-se la tirita fosca per a negres. De tant lògic que ningú hi va pensar o hi va tenir interès...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, no sé ben bé si és una llegenda urbana o és que realment el paio era més clarivident que la resta.

      Elimina
  2. Què hi passava pel cap d'una nena negra cuidant la seva nina blanca? És psicològicament brutal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que com que era el pa que s'hi donava, ja estaven fetes a considerar-se sempre per sota dels blancs i a tenir cura d'ells.

      Elimina
  3. A l'imaginàrium venen nines negres, que compren mames blanques pels seus fills blancs. És bo, dolent o intranscendent?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què proposes? Negres amb joguines negres i blancs amb joguines blanques?

      Elimina
    2. No. Proposo que cadascú jugui amb les nines que li vinguin de gust. És més: proposo inclús que qui no tingui ganes de jugar, que no jugui.

      Elimina
  4. a mi m'agraden més els mitjons caiguts, i l'esguard perdut a l'altre costat de la tanca, que no és tancada per imaginar altres móns, que després ja tornarem a jugar amb les nines blanques, i les penjarem dels peus i les farem rentar les nostres cases, i aniran a la collita del "cotonpel" i seran les nostres esclaves, i el món serà un altre...
    quin gust!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La història reescrita i reinventada... Imaginació al poder, cavaliere!

      Elimina
  5. Qué ironía, pero es una buena señal que esas niñas hayan jugado con muñecas blancas. En mi país hay mucho racismo hasta el día de hoy, esas cosas no cambian, son de terror.
    Una abraçada, ja estic a catalunya, sabies?
    HD

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cambian, Humberto, es verdad. Y me temo que los prejuicios no entienden de países ni de épocas... parece que mutan la piel, pero ahí siguen, agazapados.

      Ya suponía que andabas por aquí... Nos vemos mañana en el "Lletraferit". Un abrazo.

      Elimina