divendres, 13 de juny de 2014

Els rostres de Pierre Gonnord









6 comentaris:

  1. hi ha flors tan boniques, que semblem de plàstic!

    ResponElimina
  2. No conec aquest fotògraf, però la primera impressió ha estat que eren pintures hiperrealistes.

    L'exposició de l'enllaç sembla molt interessant. Sobretot la idea que els gitanos encarnen l'arrelament en lloc del desarrelament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'efecte de pintura hiperrealista evidencia la voluntat de fer retrats psicològics a la manera de Velázquez, i de reforçar al mateix temps la identitat, individual o col·lectiva, dels desarrelats.
      Trobo que és una forma de projectar la realitat que transcendeix el pur efectisme esteticista.

      Elimina
  3. Bonics i inquietants alhora. La nena rossa, gairebé albina, m´ha recordat a les fotografies d´Arbush.
    Sañlut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que hi ha alguna semblança, tot i que les fotos de D. Arbush tenien un puntet de crueltat afegida que a Gonnord no li veig.

      Elimina