dimarts, 22 de desembre de 2015

Débora Arango, la veu dissident de la societat colombiana

Débora Arango. Friné o la trata de blancas, anys 40
Débora Arango. El tren de la muerte, 1948
Débora Arango. Esquizofrenia en el manicomio, 1949
Débora Arango. Adolescencia, 1944
Débora Arango. Masacre del 9 de abril, 1948
Débora Arango. Amanecer, 1940
Débora Arango. El almuerzo de los pobres, anys 40
Débora Arango. Justicia, anys 40

 Débora Arango. Montañas, 1940
Débora Arango. La huelga de estudiantes, 1957
Débora Arango. Junta militar, 1957

Débora Arango. Las monjas y el cardenal o El recreo, 1986


 SOBRE DÉBORA ARANGO:



 

6 comentaris:

  1. Molt dura i contundent. Aconsegueix afectar-me. Expressionisme pur i del milloret que he vist mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no obstant, ja veus, molt poc coneguda. En certa manera, i salvant totes les distàncies, el seu cas és comparable al de la Montserrat Alberich i al de tantes altres dones que no van fer el que s'esperava d'elles.

      Elimina
    2. Fantàstic! Aquest "Tren de la muerte" m´ha impressionat molt. Té un estil que podria ser un còmic dibuixat per Diego Rivera.
      Salut!
      Borgo.

      Elimina
    3. Podria ser un Rivera, un Otto Dix o una il·lustració del "Maus" d'Spiegelman.
      Salut, Miquiel!

      Elimina
  2. Una molt bona amiga de Medellin sempre em deia que en els fonaments de Colòmbia hi ha una mena de pecat original anterior a l’arribada dels espanyols, feia referència, naturalment, a la violència en termes generals, a la viscuda a causa del narcotràfic, a la que era conseqüència directa de la política, de les injustícies econòmiques, a la estrictament social i a la que vivia instal•lada dins de la família. Jo li contestava, per consolar-la, que totes les societats han comés aquesta mena de pecat original del que ella em parlava, però no m’acabava de creure del tot.

    Débora Arango és una “paisa” que retrata el seu món dins de la gran tradició llatinoamericana i europea de pintors i pintores i que potser estaria d’acord amb la meva amiga. Un retrat pertorbador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que Débora Arango estaria d'acord amb la teva amiga, Peletero. Més que res perquè aquesta va ser la realitat que ella va viure i que tant té a veure amb el pòsit de l'etapa precolombina com amb la instauració dels costums burgesos i del catolicisme ultramontà que van arribar després.

      Elimina