Sense títol. Collage fotomuntatge, 1934 |
Sense títol. Collage, 1934 |
Sense títol. Collage i dibuix sobre paper, 1935 |
Sense títol. Collage, fotocollage i dibuix sobre paper, 1936 |
La máscara y el canto, 1937 |
Nace una diosa, 1937 |
Nicolás de Lekuona (Ordizia, Guipúscoa, 1913 - Furniz, Biscaia, 1937).
Trobo que els fotomuntatges i els collages són la tècnica artística més onírica, però els dels anys 30, com aquests de Lekuona, són d'una modernitat que corprèn.
ResponEliminaHi estic d'acord, Enric. Ara estem més acostumats a veure-ho perquè molts artistes han fet servir aquesta tècnica, però als anys 30 era una novetat d'allò més suggeridora.
EliminaSense dubtes era molt bo!
ResponEliminaSí que ho era.
EliminaEls fotomuntatges i els collages són els cadàvers exquisits de les arts iconogràfiques, semblen fàcils de fer, qualsevol cosa que hi posis al costat de qualsevol altre queda bé, es transforma per si sola com ho fa una taca o una ratlla en l’abstracció, i el conjunt acaba adquirint un significat curiosament nou, sorprenent, moltes vegades inquietant i quasi revelador. Avui en dia torna a ser un recurs molt utilitzat. Lekuona, però, n’era un mestre i en totes les seves peces hi havia una idea prèvia que configurava el resultat final on tot semblava no tocar a terra més que volar, aquesta manca de sòl era, em sembla a mi, una de les claus.
ResponEliminaEl collage és, efectivament, el cadàver exquisit de l'art iconogràfic, i això ho sabien molt bé els surrealistes. A mi sempre m'ha agradat l'aparent manca de racionalitat, l'aspecte fragmentari, la poesia que s'amaga darrera d'una suposada provisionalitat amb significats ocults i les interpretacions que se'n deriven... Tot és tan inquietant, absurd i meravellós com aquella cita de Lautréamont, quan parlava de la fascinació que produeix la unió arbitrària d'objectes que, a priori, no tenen cap relació entre ells:
Elimina"La trobada fortuïta d'una màquina de cosir i un paraigua a una taula de dissecció".