dimarts, 12 d’abril del 2016

Gino Boccasile, il·lustrador publicitari

Publicitat Fabbrica Italiana di Cappelli Alessandria, 1933
Publicitat grappa Fior di vite (Ramazzotti), 1937
Publicitat Cappello Bantam, 1938

Publicitat vins i espumosos Riccadonna, 1938
Publicitat Discs Cetra, Torino, 1940
Coberta de Radio Melodie, 1940
Cartell bèl·lic de la Marina republicana italiana, 1940
Publicitat loteria de Merano, 1940
Publicitat maquillatge i perfum Paglieri, 1946
Publicitat cafè Haiti, 1946
Publicitat licors Marfurt, anys 50

Coberta de la revista Paris Tabou, nº 15, 1950
Coberta de la revista Paris Tabou, nº 32, 1950

8 comentaris:

  1. Impressionant la deriva d'aquest autor! I impressionat per les portades de "Paris Tabou", revista que desconeixia. Me'n vaig a Google a fer immersió idípica.

    ResponElimina
  2. M´ha encantat el de MARFUT. És molt bó el contrast d´aquestes dones tan voluptuoses i aquests estilizats ninots del Borsalino.
    Salut!
    Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Marfut també és dels meus preferits. Com recalcava l'Enric més amunt, els canvis d'estil de Boccasile al llarg del temps són ben curiosos.
      Salut!

      Elimina
  3. Hi ha una grandesa en el disseny i les arts aplicades que el “Gran” art mai podrà assolir. El món de la il•lustració, publicitària, infantil o periodística, el món del disseny gràfic és, en la seva modèstia i avui en dia, el gran reducte que es salva, gràcies a la seva dignitat, de la profunda crisi que està vivint la pintura i les arts visuals en general, una bombolla més entre moltes que ha reduït a cendres moltes col•leccions i patrimonis, de particulars i de bancs que encara no han readaptat els seus balanços per reflectir que allò que van comprar pagant molt ara no val res.

    En fi, un gran il•lustrador aquest que ens ensenyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la pintura hi continua havent molt de talent, de la mateixa manera que no és or tot el que llueix al món de la il·lustració i del disseny gràfic. El problema, com sempre, és la visibilitat i els interessos que van més enllà de l'art. A Van Gogh el van menystenir a la seva època, i ara ja veus com es cotitzen aquells mateixos quadres que aleshores no valien res. En fi, món de mones!

      Elimina