dilluns, 6 de febrer del 2017

Bill Traylor, un artista nascut esclau



Els seguidors del Rebost de Mr. Cairo sabeu que aquí no hi acostumo a escriure perquè aquest és un blog d'imatges, i l'art s'expressa per ell mateix. Avui, però, faré una excepció per introduir la figura d'un artista tan poc conegut com singular i poc convencional: Bill Traylor.

Nascut el 1854 prop de Benton, Alabama, a la plantació de George Hartwell Traylor, Bill era fill d'esclaus i esclau ell també. Com tota la seva família, va adoptar el cognom dels amos, amb qui va voler romandre un cop aconseguida l'emancipació, fins que el 1938, ja vidu i amb vuitanta-quatre anys, va traslladar-se a Montgomery per treballar en una fàbrica de calçat. A causa dels problemes de reumatisme que patia, Traylor va perdre feina i llar, i va començar a dibuixar de forma absolutament intuïtiva malgrat no haver rebut mai una educació formal. Entre 1939 i 1942 va realitzar unes 1500 obres, moltes de les quals es troben actualment en importants col·leccions privades i públiques com les del Museu d'Art Modern de Nova York i l'American Folk Art Museum. Després de la II Guerra Mundial va retornar a Montgomery, on va reprendre la seva activitat artística i on va morir el 1949 mentre s'estava a una residència d'ancians. 

Aquesta és part de l'extensa obra d'estil colorista i naïf de Bill Traylor, a través de la qual hi veiem reflectit el seu imaginari fet de vivències personals que pertanyen a un món ja totalment extingit.

 Sense títol (Deep Blue South)
Sense títol (Blue Man on Red Object), 1939
 Sense títol (Green Construction)
 Sense títol (The Chase)
Sense títol (Dog on Red Background, 1939-1942)
Sense títol (Figures and Construction with Blue Border), 1941
Sense títol (Exciting Event, House with Figures), 1939-1942
 Sense títol (Two Dogs Fighting), 1939
 Sense títol (Black Male Boar with Curly Tail)
Sense títol (Woman with Handbag and Umbrella)
 Sense títol (Man with Cane), 1939-1942
Sense títol (Man carrying dog on object)
 Sense títol (Man with Amputated Leg)
Sense títol (Legs Construction with Blue Man), 1939-1942).





Sobre Bill Traylor:







4 comentaris:

  1. Es va posar a pintar amb 85 anys! És impressionant! Sense l'explicació m'hauria agradat igual; però és clar, sabent d'on ve, pren una dimensió diferent. El blau m'hauria intrigat; ara m'impacta però no sé explicar per què. Potser no vol dir res d'especial més enllà d'una dissociació personal. De la mateixa manera que no queda clar que el negre sigui realment negre; és a dir,el color de l'esclavitud. I tot plegat se'm barreja amb una frase que he llegit avui, i no recordo on, però que m'ha impactat: "No vam saber que érem negres fins que no vam entrar en contacte amb l'home blanc". M'ha colpit. El negre no és un color: és una categoria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La frase impressiona i evidencia una autodefinició per oposició: sóc això perquè no sóc allò. I quan la càrrega semàntica que implica "ser això" és tan negativa, ens trobem amb el que ens trobem. Segurament, els dibuixos de Bill Traylor expressen tota aquesta irracionalitat a través de formes i colors, però també em fa l'efecte que tenen alguna cosa d'orgull reivindicatiu. Almenys, és el que interpreto veient-los.

      Elimina
  2. Una descoberta extraordinària!! Tens tota la raó, afirmació per oposició i un clar orgull reivindicatiu.

    La frase de l'Enric també és colpidora, "No vam saber que érem negres fins que no vam entrar en contacte amb l'home blanc"

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va sobtar molt quan el vaig descobrir i, sobretot, quan vaig conèixer la història que tenia al darrere.
      La frase de l'Enric és d'aquelles que t'obliguen a mirar-te les coses des d'una perspectiva diferent i poc usual.

      Elimina