dijous, 8 de febrer del 2018

Reivindicant l'art d'Egon Schiele


Els artistes austríacs agrupats en el moviment Secessionsstil buscaven la ruptura amb l'art acadèmic de finals del segle XIX i, al mateix temps, un retorn a les formes i estils del passat. Com acostuma a passar en aquesta mena de reivindicacions del classicisme, se'n reinterpreta l'essència tot adequant-la als nous temps. El resultat fou un enfocament de caire contemporani i un art de formes sòbries (en aquest sentit, el títol de la revista Sacrum (1898-1903), l'òrgan oficial del grup, ja dóna una idea sobre el seu ideari estètic).

El 1903 es produeix una escisió dins del grup, i Joseph Hoffman i Koloman Moser, financiats per Fritz Wandorfer, funden els Tallers de Viena (Wiener Werkstätte), que defensen el concepte d'Art total (Gesamtkunstwerk). Egon Schiele s'hi incorporarà més tard i esdevindrà un dels enfants terribles dels Tallers amb els seus dibuixos eròtics on el cos humà apareix distorsionat, sovint mostrant els genitals i en postures qualificades per la societat vienesa de l'època com a pornogràfiques. El caràcter provocador de l'obra de Schiele, així com el seu tipus de vida poc convencional i unes relacions tèrboles amb menors d'edat van conduir l'artista a la presó. 

Però resulta que ara, el 2018, el Leopold Museum ha organitzat una sèrie d'exposicions per tal de rememorar l'ambient fin de siècle a Viena, agafant part de l'obra de Schiele com a emblema d'aquell moviment. I sembla que més de cent anys després, l'escàndol torna a envoltar la figura de l'artista vienès. La campanya europea del Leopold Museum ha topat amb l'oposició d'Alemanya i el Regne Unit, que es neguen a mostrar la cruesa dels nus de Schiele a valles publicitàries, autobusos, metros i façanes d'edificis de les seves ciutats. La solució ha estat cobrir els genitals dels personatges amb una banda que du escrita la llegenda: «Sorry, 100 years old but still daring today», juntament amb el hashtag #ToArtItsFreedom. Una mesura que, sens dubte, tindrà força ressò i, malgrat la ridiculesa, servirà com a reclam propagandístic

Des d'aquest modest blog reivindiquem l'obra de Schiele i la de qualsevol altre artista censurat per causes tan mediocres i obsoletes com aquest épater le bourgois de nova generació. Algun dia, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, possiblement s'analitzarà l'època en què vivim i la definiran com un període d'involució i puritanisme al servei d'una correcció política que fàcilment pot desembocar en cacera de bruixes.



 

1910
1910

1910
 1910

1910

1912
Estudi d'una parella, 1912
1913
1913
1913



 1913
1913
1913

 1913
1914
1914
1914
1914
1914
1914
1915
1915
1916-1917
1917
1917
Sense data







2 comentaris:

  1. Egon Schiele pinta la carn com si fossin ossos, sense cap mena de concessió. Mai quedes indiferent, és impossible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em produeix la mateixa sensació, Peletero. Puc entendre que a algú no li agradi el seu estil o la temàtica que tracta, però em sembla una bajanada que censurin els seus quadres per aquest motiu.

      Elimina