divendres, 24 de gener del 2014
Women in crime
Etiquetes de comentaris:
Còmic,
Cultura popular,
Erotisme,
Il·lustracions,
Noir,
Pulp,
Women in Crime
dimarts, 14 de gener del 2014
Estàtics
José Alemany, anys 20 |
Weegee (Arthur H. Fellig), anys 50 |
Elliott Erwitt, 1950 |
FotoRamblas, anys 60 John Charles Woods, 1979 |
Ferenc Berko, 1937 |
John Claridge, 1968 |
Giorgio de Chirico, 1942:
El maniquí és un objecte amb un aspecte similar al de l'home, però sense moviment ni vida. El maniquí és profundament inert, i aquesta mancança de vida ens causa rebuig i ens el fa odiós. El seu aspecte, alhora humà i monstruós, ens fa por i ens irrita. Quan un home sensible mira un maniquí, l'hauria de dominar un desig frenètic de realitzar grans accions, de demostrar-los als altres i a ell mateix de què és capaç, d'evidenciar clarament i de forma definitiva que el maniquí és una calúmnia de l'home i que nosaltres, al cap i a la fi, no som tan insignificants com perquè un objecte qualsevol se'ns assembli... El maniquí no és una ficció, és una realitat trista i monstruosa. Nosaltres desapareixerem, però ell roman. No és una joguina, fràgil i efímera, que una mà infantil pugui fer malbé. El seu destí no és divertir els homes, però quan l'han construït, els homes l'han destinat a exercir determinades funcions: per als pintors, els sastres, els aparadors de les botigues de roba, els ensinistradors de gossos policia, les escoles de lladregots, etc. No és la ficció de la mort, de la no existència, allò que busquem sobre l'escenari. Si els homes demanessin al teatre aquesta mena de ficció, el maniquí potser hauria estat un consol. Però és al contrari: pretenem del teatre la ficció de la vida, d'una vida irreal sense principi ni fi.
Text original:
Il manichino è un oggetto che possiede a un dipresso l'aspetto dell'uomo, ma senza il lato movimento e vita; il manichino è profondamente non vivo e questa sua mancanza di vita ci respinge e ce lo rende odioso. Il suo aspetto umano e nello stesso tempo mostruoso, ci fa paura e ci irrita. Quando un uomo sensibile guarda un manichino egli dovrebbe essere preso dal desiderio frenetico di compiere grandi azioni, di provare agli altri ed a se stesso di che cosa è capace e di dimostrare chiaramente ed una volta per sempre che il manichino è una calunnia dell'uomo e che noi, dopo tutto, non siamo una cosa tanto insignificante che un oggetto qualunque possa assomigliarci. ... Il manichino non è una finzione, è una realtà, anzi una realtà triste e mostruosa. Noi spariremo, ma il manichino resta. Il manichino non è un giocattolo, fragile ed effimero, che una mano di bambino può spezzare, non è destinato a divertire gli uomini, ma, costruendolo, gli uomini lo hanno destinato a determinate funzioni: per i pittori, i sarti, le vetrine dei negozi di abiti, gli ammaestratori di canipoliziotto, le scuole di borsaiuoli, ecc. Non è la finzione della morte, della non esistenza che noi cerchiamo sulla scena. Se gli uomini chiedessero al teatro tale finzione il manichino sarebbe forse stato una consolazione, ma noi chiediamo invece al teatro la finzione della vita, gli chiediamo una vita irreale, senza principio né fine.
[La traducció és meva]____________________________________________________
Incloc dues fotografies més. Són de dos amics blogaires que me les han fet arribar: il cavaliere rosso i Enric H. March.
Anatomia d'un assassinat. Il cavaliere rosso |
Sic transit gloria mundi. Enric H. March |
[El primer títol és idea l'Enric, que l'ha escrit en un comentari.
L'altre l'he improvisat jo]
No puc estar-me d'incloure en aquest testimoniatge "maniquiner", l'amor incondicional en forma de cançó que proclamava Jaume Sisa en aquells anys de disbauxes i primeres llibertats al Zeleste. Un suggeriment impagable d'en Girbén:
Veure també:
- La Chonita de Chihuhua i altres històries de maniquins. Des de la meva riba, 28 de novembre de 2015.
Etiquetes de comentaris:
Art,
Elliott Erwitt,
Escultura,
Ferenc Berko,
Fotografia,
FotoRamblas,
Giorgio de Chirico,
John Charles Woods,
John Claridge,
José Alemany,
Maniquí,
Temàtics,
Weegee
dissabte, 4 de gener del 2014
Baltasar de Babilònia: l'altre Baltasar bíblic
El festí de Baltasar: Miniatura de la Bíblia il·lustrada d'Eduard IV (1470-1479).
Etiquetes de comentaris:
Art,
Baltasar de Babilònia,
Bíblia il·lustrada,
British Library,
Eduard IV,
John Heiss,
miniatura,
Pintura,
Rembrandt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)