dimecres, 27 de juny del 2018

Mariana Yampolsky i Mèxic


Mariana Yampolsky (Urbach, Chicago, 1925 - Ciutat de Mèxic, 2002) pertanyia a una família de jueus russos i alemanys que van haver d'emigrar (uns als Estats Units, altres al Brasil) a causa de les persecucions antisemites. L'any 1945, Mariana Yampolsky arribà a Mèxic, on va fixar definitivament la seva residència i d'on va obtenir la nacionalitat el 1958. Interessada d'allò més en les formes de vida de la comunitat indígena, la seva fotografia n'ofereix una vessant antropològica influenciada, ben segur, per la visió del seu oncle, l'antropòleg i etnòleg Franz Boas

Yampolsky va ser membre fundador del Salón de la Plástica Mexicana i, més endavant, coeditora del seu fons editorial. També fou la primera dona en formar part del comitè executiu del Taller de Gráfica Popular. Fundà, així mateix, el Centro de Enseñanza de Lenguas Extranjeras del IPN, on exercí de professora. Gran entesa en art popular, va col·laborar amb el Centro de Investigación de la Artesanía i amb la Comisión Nacional de Libros de Texto Gratuitos, i va fer d'editora per a la col·lecció Colibrí de la SEP. Es va formar com a pintora, escultora i gravadora (de fet, fins als anys 60 va dedicar-se a bastament a aquesta última activitat) i va obtenir la llicenciatura en ciències socials. Però és amb la seva tasca com a fotògrafa que aconsegueix el màxim reconeixement artístic i professional. 

El fons fotogràfic de Yampolsky consta de més de 60.000 negatius, la majoria dels quals mostren la vida quotidiana de les classes populars mexicanes. L'escriptora Elena Poniatowska, amb qui l'any 1993 Yampolsky havia publicat el llibre Mazahuas, va escriure aquestes paraules a propòsit de la seva obra fotogràfica: 


Al ver sus fotografías uno se pregunta qué es México, por qué unos sí y otros no, por qué el hambre, por qué el desasimiento; Mariana da una única respuesta: la de la dignidad.Su rigor es absoluto. No hace concesiones. Ningún sentimentalismo.

 [Elena Poniatowska, Mariana Yampolsky y la buganvillia, México, Editorial Plaza y Janés, 2001].




****************************



Angelita de Oaxaca, 1983
Así la construí. Zicatlan, Puebla 1989
 Huipil de tapar, Oaxaca
Mujeres mazahuas. San Agustín Metepec
El pan. Tacotlalpan, Veracruz
Escuela mazahua
La ciega. Tlacotalpan, Veracruz
La doncella y el toro
La vista, 1989
El mandil. San Simón de la Laguna
Osario. Dangú, Hidalgo
Falda huichola
Pétalos atempan Puebla, 1985
Beso de la muerte, 1989




dimarts, 22 de maig del 2018

Brett Amory: temps i identitat



La pintura de Brett Amory (Chesapeake, Virginia, 1975) està construïda a partir de fotografies fetes pel mateix artista. Els seus quadres, amb reminiscències d'Edward Hopper i una clara influència de Richard Diebenkorn i dels figurativistes de l'escola de la Badia de San Francisco, ens parlen de la vida urbana, d'anonimat, de nocturnitat, de desarrelament, de solitud i de transitorietat. Centrant-me en dues de les seves sèries, amb títols tan explícits com Waiting i Anonymous, mostro aquí una part de l'obra d'Amory en què els conceptes de temps i identitat són essencials.




SÈRIE WAITING:

 Sèrie Waiting, 2001
Sèrie Waiting #47, 2009

Sèrie Waiting #75, 2010
Waiting #92, 2011
 Sèrie Waiting #141, 2012
 Sèrie Waiting, 2012-2013
Sèrie Waiting #190, 2013
Sèrie Waiting #183, 2014
Sèrie Waiting #192, 2015
Sèrie Waiting #231, 2015
Sèrie Waiting
Sèrie Waiting (Catholic Worker, #248)
Sèrie Waiting #126


SÈRIE ANONYMOUS:
 
Sèrie Anonymous # 6, 2014
Sèrie Anonymous #11
Sèrie Anonymous #15
Sèrie Anonymous #18
 Sèrie Anonymous #22, 2014
Sèrie Anonymous #26, 2015
Sèrie Anonymous #27, 2017







divendres, 20 d’abril del 2018

La vida de circ vista per Herbert Cooper



Duffy's Circus, Irlanda (1910-1911)





The Hanneford's Canadian Circus, de George i Catherine Hanneford (1910-1911)

 





The Buff Bill's Circus, de William i Richard «The Great Ricardo» Kayes, Escòcia (1910)