 |
| Publicitat Fabbrica Italiana di Cappelli Alessandria, 1933 |
 |
| Publicitat grappa Fior di vite (Ramazzotti), 1937 |
 | ||
Publicitat Cappello Bantam, 1938
|
 |
| Publicitat Discs Cetra, Torino, 1940 |
 |
| Coberta de Radio Melodie, 1940 |
 |
| Cartell bèl·lic de la Marina republicana italiana, 1940 |
 |
| Publicitat loteria de Merano, 1940 |
 |
| Publicitat maquillatge i perfum Paglieri, 1946 |
 |
| Publicitat cafè Haiti, 1946 |
 |
| Publicitat licors Marfurt, anys 50 |
 |
| Coberta de la revista Paris Tabou, nº 15, 1950 |
 |
| Coberta de la revista Paris Tabou, nº 32, 1950 |
Impressionant la deriva d'aquest autor! I impressionat per les portades de "Paris Tabou", revista que desconeixia. Me'n vaig a Google a fer immersió idípica.
ResponEliminaJo tinc alguns números i Vaig penjar alguna d'aquestes cobertes al Gabinet Negre.
EliminaFaci, faci, senyor March...
EliminaEl que tu no tinguis, Carles...
EliminaM´ha encantat el de MARFUT. És molt bó el contrast d´aquestes dones tan voluptuoses i aquests estilizats ninots del Borsalino.
ResponEliminaSalut!
Borgo.
El Marfut també és dels meus preferits. Com recalcava l'Enric més amunt, els canvis d'estil de Boccasile al llarg del temps són ben curiosos.
EliminaSalut!
Hi ha una grandesa en el disseny i les arts aplicades que el “Gran” art mai podrà assolir. El món de la il•lustració, publicitària, infantil o periodística, el món del disseny gràfic és, en la seva modèstia i avui en dia, el gran reducte que es salva, gràcies a la seva dignitat, de la profunda crisi que està vivint la pintura i les arts visuals en general, una bombolla més entre moltes que ha reduït a cendres moltes col•leccions i patrimonis, de particulars i de bancs que encara no han readaptat els seus balanços per reflectir que allò que van comprar pagant molt ara no val res.
ResponEliminaEn fi, un gran il•lustrador aquest que ens ensenyes.
A la pintura hi continua havent molt de talent, de la mateixa manera que no és or tot el que llueix al món de la il·lustració i del disseny gràfic. El problema, com sempre, és la visibilitat i els interessos que van més enllà de l'art. A Van Gogh el van menystenir a la seva època, i ara ja veus com es cotitzen aquells mateixos quadres que aleshores no valien res. En fi, món de mones!
Elimina