Veus, Sic, i jo que m'ho perdia... Així he vist el Krampus m'han vingut al cap les il·lustracions del Marc O'Callahan (aquesta t'orientarà: http://www.marcocallaghan.com/index.php?/projects/la-mare-de-totes-les-idolatries/ Que vendrà el coco i te comerá! o també, la infinitud d'antropòfags infantils de la mitologia nadiua americana, molts d'ells femenins com la terrible Dsonoqua.
Caram, Girbén, no el coneixia l'O'Callaghan... Quina imatge tan potent, aquesta de La mare de totes les idolatries! Fa temps que faig tombs sobre la qüestió de l'antropofàgia i l'influx que ha anat deixant culturalment. De moment només és un garbuix d'idees que potser es concretaran algun dia. Quan ho facin, no oblidaré les il·lustracions del M. O'Callahan ni tampoc deïtats com Dsonoqua (no tot ha de ser Goya, que també déu n'hi do!). Gràcies per venir a il·luminar aquest raconet amb aportacions tan espaterrants!
Vist l'interès, deixeu-me explicar que el Marc va complir els 25 mentre estava de resident a l'Observatori; on, per cert, va arribar carregat amb tres gruixuts diccionaris de simbologia.. I la seva diligència a enllestir el titànic pla de treball que s'havia imposat era cosa digna de ser vista i escoltada. De tot plegat en va sortir un disc, el Coàgul Eclíptic. Dins d'una capsa de cartró: el disc composat, un altre amb les gravacions de camp, un llibret amb lletres, fotos i dibuixos i, de regal, un dels ossets humans que havíem aplegat pel sòl del cementiri. Que com sona? Com un cantautor xamànic electrònic.
menos mal que ja m'he fet gran, quina por!
ResponEliminaPerò cavaliere, si són más tiennos que el pan de molde!
Elimina;)
Però els nens d'aquells temps devien estar terroritzats!
ResponEliminaSegurament, Enric, tot i que potser no tant com els d'aquí quan ens parlaven de l'home del sac, que era una figura nebulosa sense rostre definit.
EliminaOstres! I porta parafernàlia sado-maso! Jo que m´he portat malament espero que em deixin carbó i que no em vingui el Krampus.
ResponEliminaSalut. Borgo.
Sí, Miquel, molt millor que als que ens hem portat malament ens deixin carbó, com tota la vida.
EliminaBones festes. Salut!
Hauríem de recuperar aquesta figura aterradora al costa de tant bonisme...
ResponEliminaJa comencem a estar una mica tips d'excés de bonisme ensucrat, oi, Galderich?...
EliminaVeus, Sic, i jo que m'ho perdia...
ResponEliminaAixí he vist el Krampus m'han vingut al cap les il·lustracions del Marc O'Callahan
(aquesta t'orientarà: http://www.marcocallaghan.com/index.php?/projects/la-mare-de-totes-les-idolatries/
Que vendrà el coco i te comerá! o també, la infinitud d'antropòfags infantils de la mitologia nadiua americana, molts d'ells femenins com la terrible Dsonoqua.
Caram, Girbén, no el coneixia l'O'Callaghan... Quina imatge tan potent, aquesta de La mare de totes les idolatries!
EliminaFa temps que faig tombs sobre la qüestió de l'antropofàgia i l'influx que ha anat deixant culturalment. De moment només és un garbuix d'idees que potser es concretaran algun dia. Quan ho facin, no oblidaré les il·lustracions del M. O'Callahan ni tampoc deïtats com Dsonoqua (no tot ha de ser Goya, que també déu n'hi do!).
Gràcies per venir a il·luminar aquest raconet amb aportacions tan espaterrants!
Molt bo, Girbén!
EliminaVist l'interès, deixeu-me explicar que el Marc va complir els 25 mentre estava de resident a l'Observatori; on, per cert, va arribar carregat amb tres gruixuts diccionaris de simbologia.. I la seva diligència a enllestir el titànic pla de treball que s'havia imposat era cosa digna de ser vista i escoltada. De tot plegat en va sortir un disc, el Coàgul Eclíptic. Dins d'una capsa de cartró: el disc composat, un altre amb les gravacions de camp, un llibret amb lletres, fotos i dibuixos i, de regal, un dels ossets humans que havíem aplegat pel sòl del cementiri. Que com sona? Com un cantautor xamànic electrònic.
EliminaGràcies de nou, Girbén, per compartir tota aquesta informació.
Elimina