Mmm... no m'acaba d'agradar Houplain. Només quan toca motius més realistes li veig l'encant, com a "Algerie". O fins i tot a les il·lustracions del "Gènesi", on quan dibuixa en color resulta excepcional. Igual que trobo que quan dibuixa sobre paper crema o esgrogueït guanya molt.
L'estil d'Algérie i del Gènesi ( el de la Bíblia en general) potser no és tan críptic i fosc com aquest del Maldoror, però em van agradar molt aquests dibuixos per il·lustrar el món tèrbol de Monsieur Ducasse, a qui Rubén Darío va incloure, amb tota la raó, al seu llibre "Los raros".
+1.jpg)
+COBERTA.jpg){kind=link}
Em recorda a la primera etapa de Dau al Set o a Zush. El que és curiós és que la resta de l'obra d'en Jacques Houplain va per una altra banda!
ResponEliminaSí, jo també veig semblances amb l'obra de Zush. Amb la de Dalí no tant.
EliminaMmm... no m'acaba d'agradar Houplain. Només quan toca motius més realistes li veig l'encant, com a "Algerie". O fins i tot a les il·lustracions del "Gènesi", on quan dibuixa en color resulta excepcional. Igual que trobo que quan dibuixa sobre paper crema o esgrogueït guanya molt.
ResponElimina"Maldoror"... Indispensable!
L'estil d'Algérie i del Gènesi ( el de la Bíblia en general) potser no és tan críptic i fosc com aquest del Maldoror, però em van agradar molt aquests dibuixos per il·lustrar el món tèrbol de Monsieur Ducasse, a qui Rubén Darío va incloure, amb tota la raó, al seu llibre "Los raros".
EliminaMolt interessant. Si que és com un Zush dels inicis. Podria il.lustrar molt be el "Monstruari fantàstic" de Joan Perucho.
ResponEliminaSalut. Borgo.
Ja ho crec que sí, Miquel. L'estil d'Houplain casa bastant amb l'imaginari gòtic de Perucho.
EliminaSalut!