diumenge, 30 de març del 2014

Bèsties de pel·lícula

 30 Million Miles to Earth (Nathan Juran, USA, 1957). Cartell d'Anselmo Ballester
The Black Cat (Edgar G. Ulmer, 1934. Adaptació del conte d'E.A. Poe)
King Kong (Merian C. Cooper, 1933)
The Curse of the Werewolf (Terence Fisher, 1961)
The Wasp Woman (Roger Corman, 1959)

10 comentaris:

  1. Els monstres ho són perquè ens hi reconeixem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè ens hi reconeixem o perquè projectem les nostres misèries en "l'altre".

      Elimina
  2. no, perquè guanyen les eleccions! (em penso)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em penso que els que guanyen les eleccions pertanyen a una espècie més perillosa.

      Elimina
  3. La fantasia com a productora dels nostres mateixos monstres, dotant-lo d'aspecte antropomorf!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aspecte monstruós, però alhora antropomorf, ens situa a nosaltres en un punt equidistant entre la bèstia i l'humà. Per això ens resulta tan inquietant.

      Elimina
  4. M´encanta la foto de King Kong, surrealisme pur. Una estampa tipica d´enamorats i el monstre que treu el cap per la finestra alterant tot el conjunt. N´hia una versió amb el Mickey Mouse en el lloc d´en Kong.
    Salut. Borgo.







    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, conec la versió amb el Mickey Mouse fent d'espieta. "King Kong" ha influït molt en tot el que s'ha fet després (remakes inclosos).

      Elimina
  5. Penso que no son monstres, que son diferents.

    Monstres els que toleren certes coses i poden evitarles, de rostres comuns.

    Salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Juan Antonio, aquests monstres de rostres comuns necessiten projectar la seva pròpia monstruositat en altres criatures. Així s'alliberen d'ells mateixos i deixen anar tot el seu temor i la seva ira d'una manera "justificada": l'horror sempre és l'altre.

      Salutacions i gràcies per passar-te per aquí.

      Elimina