30 Million Miles to Earth (Nathan Juran, USA, 1957). Cartell d'Anselmo Ballester |
The Black Cat (Edgar G. Ulmer, 1934. Adaptació del conte d'E.A. Poe) |
King Kong (Merian C. Cooper, 1933) |
The Curse of the Werewolf (Terence Fisher, 1961) |
The Wasp Woman (Roger Corman, 1959) |
Els monstres ho són perquè ens hi reconeixem?
ResponEliminaPerquè ens hi reconeixem o perquè projectem les nostres misèries en "l'altre".
Eliminano, perquè guanyen les eleccions! (em penso)
ResponEliminaEm penso que els que guanyen les eleccions pertanyen a una espècie més perillosa.
EliminaLa fantasia com a productora dels nostres mateixos monstres, dotant-lo d'aspecte antropomorf!
ResponEliminaL'aspecte monstruós, però alhora antropomorf, ens situa a nosaltres en un punt equidistant entre la bèstia i l'humà. Per això ens resulta tan inquietant.
EliminaM´encanta la foto de King Kong, surrealisme pur. Una estampa tipica d´enamorats i el monstre que treu el cap per la finestra alterant tot el conjunt. N´hia una versió amb el Mickey Mouse en el lloc d´en Kong.
ResponEliminaSalut. Borgo.
Sí, conec la versió amb el Mickey Mouse fent d'espieta. "King Kong" ha influït molt en tot el que s'ha fet després (remakes inclosos).
EliminaPenso que no son monstres, que son diferents.
ResponEliminaMonstres els que toleren certes coses i poden evitarles, de rostres comuns.
Salutacions.-
Juan Antonio, aquests monstres de rostres comuns necessiten projectar la seva pròpia monstruositat en altres criatures. Així s'alliberen d'ells mateixos i deixen anar tot el seu temor i la seva ira d'una manera "justificada": l'horror sempre és l'altre.
EliminaSalutacions i gràcies per passar-te per aquí.