  | |||
| Anna
Louise James a Conneticut. Filla d'esclaus de les plantacions de
Virginia, va ser la primera afroamericana que es va graduar al Brooklyn
College of Pharmacy de Nova York (Foto de principis segle XX)
Brooklyn College of Pharmacy in New York
Brooklyn College of Pharmacy in New York
|
 | |
| Oficinistes nordamericanes dels anys 20 |
 |
| Jayaben Desai durant el conflicte Grunwick a Londres, 1976 |
 |
| Virxilio Vieitez. Treballadores del camp a Galícia |
 |
| Taller de modistes a principis del segle XX |
És curiós, quan diuen que la dona mai ha treballat i que tradicionalment ha estat sempre a casa m'emprenya! És un desconeixement de la realitat totalment brutal!
ResponEliminaA les zones rurals les dones s'han fet un tip de treballar des de fa segles, i en èpoques de guerra eren elles qui omplien les fàbriques. Suposo que per proximitat temporal costa veure més enllà de les restriccions franquistes que afectaven sobretot la burgesia i la classe mitjana urbanes.
EliminaSí. La Gran Guerra, i la mancança de mà d'obra masculina, varen sevir per demostrar la paritat de les dones en les feines considerades "exclusivament masculines". Un esglaó superat d'aquesta llarguísima escalinata sense fi.
EliminaSuperat a mitges, Josep (PaPyRuS). Els salaris no eren els mateixos (i encara en queden rastres). De fet, segons Marvin Harris ("La cultura norteamericana contempránea. Una visión antropológica), la incorporació femenina a feines no qualificades després de la II G.M. es devia, en bona part, a què era una població més dòcil i, sobretot, més barata que la dels homes negres.
EliminaExplotació i ocultació, entre moltes altres injustícies.
ResponElimina... que encara no estan del tot resoltes i que afecten bàsicament els sectors més febles de la societat.
Elimina