 |
| Portugal, 1957 |
 |
| Portugal, 1956 |
%2B-%2BYESTERDAY.jpg) |
| Nazaré, Portugal, 1956 |
 |
| Madrid, 1956 |
 |
| Espanya, 1956 |
 |
| Espanya, 1956 |
 |
| Roma. Carnisseria, 1956 |
 |
| Itàlia, 1956 |
 |
| Músics de carrer. París, 1955 |
 |
| París, 1955 |
 |
| Venedora de postals. París, 1956 |
 |
| Alemanya, 1956 |
 |
| Open Wide. Alemanya, 1955 Bill Perlmutter Photography |
Totes les postguerres s'assemblen, oi? I s'allarguen, es difuminen, s'esborren, s'obliden... I quan les cicatrius deixen de ser recognoscibles algú s'atribueix haver-nos salvat la vida i ens fan creure que els testimonis són un decorat. Llàstima que la fotografia s'inventés tan tard!
ResponEliminaCert, Enric, totes les postguerres de totes les èpoques tenen l'aire de desolació que recullen aquestes fotografies. Sempre hi ha, però, qui dubta de la part testimonial i considera qualsevol document gràfic un decorat, un folclorisme.
EliminaTotalment d'acord, però encara que hi hagi fotografies que ho documentin, crec que és impossible copsar les èpoques si no s'han viscut directament. Hi ha coses que avui resultarien increïbles per a molts, i que fins i tot qui varem viure aquella època (encara que fos a les acaballes) ja recordem d'una manera distorsionada.
ResponEliminaTruman, penso que reconstruir el passat amb versemblança és una de les coses més difícils d'aconseguir (només cal veure la recreació històrica d'algunes pel·lícules i novel·les). És impossible que l'experiència del present no mediatitzi la nostra visió del passat, inclús del que hem viscut. Sempre preval la subjectivitat
EliminaSiempre nos quedará París: un poco de música, la la magia de leer al aire libre, sin tener que rompernos las rodillas al levantarnos del suelo (benditas sean las cómodas sillas) y unas postales para enviar a deudos y acreedores compartiendo viajes y recreaciones del mundo...
ResponEliminaDe esta excursión, Síc, búscame en París...
Gracias.
No és mala idea París. Ni la música de Zaz... Llegint a terra o asseguts en còmodes cadires, rebent postals i enviant-ne d'altres als amics. I si pot ser, ja que "siempre nos quedará París", que no falti la millor companyia.
EliminaMerci à toi!