divendres, 21 d’agost del 2015

El detallisme de Domenico Gnoli: entre el Pop Art i el fetitxisme





Més obra de Domenico Gnoli en aquest blog:  

 

4 comentaris:

  1. Molt interessant. Trobo que té un traç que recorda a vegades a Botero i d´altres a Magritte.
    Salut!
    Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Miquel. La influència de Magritte sí que em resultava evident, però en Botero no hi havia pensat.

      Elimina
  2. M'hi falta alguna cosa. Tenint en compte el detall hauria volgut menys politesse. Ho deixo aquí per a no entrar en detalls.

    No ho he sabut veure d'entrada, però ara que ho diu el Miquel no puc deixar de veure-hi Botero i Magritte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, trobo que aquesta politesse és superficial, com de primer cop d'ull. Però a mi, aquests quadres em resulten molt inquietants.
      A propòsit del teu comentari, i aprofitant que Gnoli fa servir una tècnica tan cinematogràfica com és la del primeríssim primer pla, m'he recordat de les paraules de Hitchcock a l'entrevista que li va fer Truffaut: "Quan tracto qüestions sexuals a la pantalla, no oblido que, també en això, el suspense ho és tot".

      Elimina