SEGLE XV: Vincent de Kastan. Detall del fresc Dansa de la mort. Església de Sta. Maria de les Roques (Sveta Marija na Šk), Ístria, Croàcia, 1474 |
SEGLE XVI: Giorgio Ghisi. La visió d'Ezequiel, 1554 |
SEGLE XVII: Pieter Claesz. Vanitas, 1630 |
SEGLE XVIII: Pierre-Alexandre Wille. Els últims moments de la benvolguda esposa, 1784
|
PRIMERA MEITAT SEGLE XX: Miloslav Holý. Vídua, 1922 |
SEGONA MEITAT SEGLE XX: Leon Golub. White Squad (El Salvador) IV, 1983 |
SEGLE XXI: Roberto Ferri. Vanitas, 2014 |
Impressionant el Leon Golub!
ResponEliminaTota la seva obra és impactant.
EliminaGoogle Images: obra de Leon Golub
EliminaMés que interessant aquest pas pels segles de pintura. És curiós que no es veu una evolució pausada sinó sincopada ja que les diferències cronològiques i geogràfiques són importants. Molt bon exercici visual i intel·lectual!
ResponEliminaQuan em vaig plantejar aquesta entrada, era conscient que no podia abarcar una mostra representativa, més que res per qüestions d'espai. Per aquest motiu s'hi aprecia una evolucó sincopada, com dius. El criteri ha estat absolutament subjectiu, però això sí, he procurat que en aquesta selecció de pintura mortuòria no hi sortissin quadres massa coneguts.
EliminaLes millors representacions en pintura de la mort que jo conec són els retrats romans de Al Fayum a Egipte. Els veiem amb els ulls oberts com si estiguessin en vida, però en realitat ens estan mirant des de l'altre costat de la riba.
ResponEliminaSalut.
Impressionants retrats mortuoris, els d'Al Fayum!
Elimina