Uns molt bons exemples de "paraula-imatge", Sícoris, sempre són d’agrair aquesta mena de gags visuals.
La "paraula-imatge" és una manera intel•ligent, un pas més enllà, de fer coincidir el significat d'aquella amb la cosa, fenomen o idea, expressada mitjançant un altre nivell de representació diferent al símbol que tota paraula és. Aquesta representació afegida pot ser figurativa o no, però sempre reforça el valor semàntic al duplicar el nivell de representació, convertint en concret el que és abstracte i pura convenció. Té molt de combinació jeroglífica.
Els cal•ligrames de vegades utilitzen aquesta doble vessant semàntica. Molts logotips també la fan servir en ser un recurs mnemotècnic molt efectiu. I en poesia visual és una manera habitual per l'ambigüitat que proporciona. Joan Brossa, entre molts altres, era un fecund practicant, així com també de la inversa, de les "imatges-paraula".
A vegades, amb elles, s'aconsegueix una paradoxa, o una ironia, o fins i tot un perfecte oxímoron. Aquesta ambigüitat i desvetllament d'una "veritat oculta" és el que els proporciona la qualitat poètica i, per tant, artística. No totes les "paraules-imatge" tenen la mateixa qualitat, les millors són les que només parteixen de les paraules i de la seva unitat bàsica, les lletres. Escriure "Amor" i que la "o" sigui un cor, seria com si fos una rima fàcil, un “ripio”. Fer una petita alteració tipogràfica-visual amb la paraula "Brisa" de manera que el punt de la "i" estigui desplaçat cap a la dreta, és fer una refinada poesia visual.
De fet, Ji Lee ve del món de la publicitat, i quan la publicitat està ben feta transcendeix el pur mercantilisme per apropar-se a l'art. En aquest cas, com bé dius, la seva feina combina aspectes del jeroglífic, del cal·ligrama i del logotip. No és fàcil impactar amb "paraules-imatge" i aconseguir aquest doble joc semàntic. És un terreny molt explorat i amb resultats bastant irregulars.
Té la seva gràcia. Més lúdic que no pas artístic.
ResponEliminaAixí m'ho ha semblat a mi també, però trobo que és força enginyós.
EliminaUns molt bons exemples de "paraula-imatge", Sícoris, sempre són d’agrair aquesta mena de gags visuals.
ResponEliminaLa "paraula-imatge" és una manera intel•ligent, un pas més enllà, de fer coincidir el significat d'aquella amb la cosa, fenomen o idea, expressada mitjançant un altre nivell de representació diferent al símbol que tota paraula és. Aquesta representació afegida pot ser figurativa o no, però sempre reforça el valor semàntic al duplicar el nivell de representació, convertint en concret el que és abstracte i pura convenció. Té molt de combinació jeroglífica.
Els cal•ligrames de vegades utilitzen aquesta doble vessant semàntica. Molts logotips també la fan servir en ser un recurs mnemotècnic molt efectiu. I en poesia visual és una manera habitual per l'ambigüitat que proporciona. Joan Brossa, entre molts altres, era un fecund practicant, així com també de la inversa, de les "imatges-paraula".
A vegades, amb elles, s'aconsegueix una paradoxa, o una ironia, o fins i tot un perfecte oxímoron. Aquesta ambigüitat i desvetllament d'una "veritat oculta" és el que els proporciona la qualitat poètica i, per tant, artística. No totes les "paraules-imatge" tenen la mateixa qualitat, les millors són les que només parteixen de les paraules i de la seva unitat bàsica, les lletres. Escriure "Amor" i que la "o" sigui un cor, seria com si fos una rima fàcil, un “ripio”. Fer una petita alteració tipogràfica-visual amb la paraula "Brisa" de manera que el punt de la "i" estigui desplaçat cap a la dreta, és fer una refinada poesia visual.
De fet, Ji Lee ve del món de la publicitat, i quan la publicitat està ben feta transcendeix el pur mercantilisme per apropar-se a l'art. En aquest cas, com bé dius, la seva feina combina aspectes del jeroglífic, del cal·ligrama i del logotip. No és fàcil impactar amb "paraules-imatge" i aconseguir aquest doble joc semàntic. És un terreny molt explorat i amb resultats bastant irregulars.
Elimina