dilluns, 6 d’octubre de 2014

David Lynch: les obsessions d'un dibuixant

Lost Visions
Please, Help Mr. Bluebird
Airplane and Tower
Telephone
Rain, 2005
Women's Dream
Pitch-Black
My Girlfriend had Red Hair, 2013
Litografia


I una propina: 

7 comentaris:

  1. Gaudeixo molt amb Lynch, però no voldria estar en un dels seus somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Enric, millor mirar-se'ls des de lluny.

      Elimina
  2. Molt interessant. Jo vaig veure un llibre "Images" amb fotos i dibuixos de Lynch que ell anomena "Kits", la majoria son composicions fetes amb trossos de peixos i pollastres.
    Salut! Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja el conec, Miquel. El Lynch és així. A ell no li van les coses senzilletes i trillades: té un imaginari massa desbordant. No es pot negar que el seu és un estil molt personal que es reconeix de seguida.

      Elimina
  3. Una interessant barreja entre el kistch, el naïf, l'informalisme, el gore...

    ResponElimina