divendres, 15 d’agost del 2014

Helen Levitt i els retrats d'infantesa



10 comentaris:

  1. Ostres, uns retrats d'allò més variat i contundent! Molt bons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Almenys surten de la imatge tòpica i ensucrada que se sol donar de la infantesa.

      Elimina
  2. retrat/relat d'infantesa?
    gran la Levitt!

    ResponElimina
  3. Molt bona la tercera foto, s´en podria dir: "Curiositat infantil".
    Alguns d´aquests jocs semblen esports de risc!
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que li deia al Galde més amunt: són fotos allunyades del tòpic, que retraten un món infantil desmitificat i de vegades cru. La majoria, avui, es considerarien políticament incorrectes.

      Elimina
  4. Que estrany és el món de la infantesa quan se'l retrata. En el fons, no deixa de ser una mirada adulta. Sovint el plor no és dolor; el riure no és alegria; la violència... Potser la violència sí és violència, però és un estereotip adult. Em pregunto què enfocaria un nen fotografiant altres nens. On enfocaria? Quin instant de l'acció? Què enquadraria? Quin lloc ocuparia el nen en l'escena?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mirada és adulta, però tot i així crec que reflecteix molt bé el món de la infantesa. Després, les interpretacions d'aquests instants copsats per la càmera podran esdevenir estereotips segons els paràmetres adults... Intento imaginar què o a qui hauria enfocat jo si m'ho haguessin proposat quan era nena, i em resulta impossible posar-me a la meva pròpia pell de fa anys. Segurament tens raó i la mirada de l'adult està feta d'estereotips.

      Elimina