dilluns, 8 de setembre del 2014

Dongwook Lee. Entre l'apocalipsi i la ironia



Dongwook Lee (Seúl, 1976) a l'Arario Gallery

8 comentaris:

  1. Hi ha coses ben trobades però és una estètica que no m'acaba d'agradar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és un tipus d'estètica que està fet per no agradar. Jo els trobo tots molt potents.

      Elimina
  2. No deixa de ser curiós que aquestes imatges colpeixin i en canvi no ho facin l'espectacle de les paredes d'un mercat o dels prestatges d'un super.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cosa és que aquí tot està fora del seu context i molt lligat a la figura humana, que forma part de la mercaderia. Suposo que és això el que colpeix.

      Elimina
  3. Impresionant! Demà buscaré a l´Eroski una llauna com aquesta de Gigante Verde, un dels meus personatges publicitaris preferits
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament com aquesta no sé si la trobaràs, Miquel...

      Elimina
  4. No sé perquè però m'ha vingut al cap l'esperit de la "Saliera" del Cellini.
    I quin campió..., l'obra i miracles del Benvenuto!

    També m'ha vingut el packaging fictici que vaig fer d'algunes receptes de l'Eliana Comalada:
    "Esquirols del Capcir estofats". Hum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, l'obra d'aquest coreà no està feta amb materials tan nobles com la Saliera, però déu n'hi do la patxoca que fa (i ara que ho dius, certa semblança sí que hi ha...).

      El packaging fictici d'aquests esquirols me l'hauràs d'ensenyar, Girbén!

      Elimina