dimecres, 4 de març del 2015

Giovanni Gasparro, entre el sagrat i el profà

L'estrazione della pietra della follia, 2012
Ritratto di F.F., 2013
Casti Connubii, 2013
Insaziabilità. Omaggio a Witkiewicz, 2011
Ecce Homo, 2013
L'ultimo timido, 2014
Labano cerca gli idoli nel baule di Giacobbe, 2013
San Sebastiano curato da Sant'Irene, 2013
L'ostaggio, 2008



Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

8 comentaris:

  1. Anònim4 de març del 2015, a les 18:16

    El malson de l'excés d'expressivitat. Molt potent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris4 de març del 2015, a les 21:33

      Exactament: excessiu i expressiu al màxim, com un malson.

      Elimina
  2. Galderich6 de març del 2015, a les 0:53

    Massa expressiu! Però m'agrada...

    ResponElimina
  3. El tiet Truman6 de març del 2015, a les 9:22

    La seva genialitat rau, crec, en la barreja de classicisme i morbositat. Agradarà més o menys, però és original.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sícoris6 de març del 2015, a les 18:12

      Juga amb els dos conceptes, com també ho feien alguns pintors del Barroc. Comprenc que la seva pintura pugui resultar desagradable a algunes persones, però jo la trobo fascinant.

      Elimina
  4. ricard7 de març del 2015, a les 10:10

    No coneixia aquest pintor. El trobo fascinant.

    ResponElimina

No es permeten comentaris nous.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)