Alexander Mair. Memento mori, 1605 |
Caravaggio. David amb el cap de Goliat, 1609-1610 |
Peter Paul Rubens. La mort d'Adonis, ca.1614 |
Jacobus de Zetter. Emblemata Nova, 1617 |
Artemisia Gentileschi. Jael i Sísara, 1620 |
Guido Reni. Sant Sebastià, 1620 |
Everard Cry van der Maes. Cadàvers dels fills siamesos de l'holandès Gerritt Claesse, 1630 |
Charles le Brun. Crist mort, 1642-1645 |
Angelo Caroselli. Suïcidi de Cató (c. 1650). © Gemäldegalerie der Akademie der bildenden Künste Wien
|
Philippe de Champaigne. Vanitas, 1671 |
|
Salem Witch trials of 1692, New England |
Una bona selecció. Llàstima que s'hagi perdut el vell costum de fotografiar els cadàvers, jo, en la part que m'ha tocat, ho he seguit fent. Espero que algú tingui el bon gust de fer-ho amb mi i les meves despulles que si ja no seran jo ho van ser.
ResponEliminaÉs que en aquestes coses, com en tantes altres, les modes i els canvis de costums hi fan molt. El que ahir es veia normal, avui es percep com quelcom de mal gust. Tot és relatiu i tothom és lliure de decidir si les seves despulles han de passar -o no- a la posteritat en forma de fotografia.
EliminaOh, els siamesos! I els ajusticiats, exposats públicament, a vegades durants anys. Ja veus... No és només cosa de gustos, sinó que he triat els dos més realistes.
ResponEliminaDoncs fixa't quines coses: precisament els dos que menciones els vaig considerar com la joia de la corona d'aquesta entrada!
Elimina