A finals del segle XVII i principis del XVIII, a Brescia, capital de la regió de la Llombardia, hi va haver un pintor conegut amb el pintoresc sobrenom de Maestro della Fertilità dell'Uovo (Mestre de la Fertilitat de l'Ou). La designació, certament extravagant, prové del títol d'una de les seves obres que es troba al Milwaukee Art Museum. Ara com ara, però, es desconeix quina era la identitat real de l'artista.
Les imatges que ens ha deixat l'enigmàtic mestre recorden la iconografia d'El Bosco i prefiguren, en certa manera, moviments avantguardistes com el Surrealisme. La seva obra és plena de detalls absurds on els animals realitzen activitats humanes en un ambient oníric i de malson, talment com si cada quadre fos una al·lucinació mitjançant la qual es reflectís un caos primigeni en què gairebé no existeix la perspectiva i on bèsties i humans conviuen amuntegats.
L'estil grotesc i satíric de les seves composicions ha fet pensar la historiadora de l'art Mariolina Olivera que, per similitud, darrere d'aquest àlies s'hi amagava la mà de Faustino Bocchi, un pintor actiu a Brescia durant la mateixa època i autor de figures caricaturesques. També s'han suggerit els noms de Bernardino Dehò, autor de Cremona que pintava escenes grotesques, i d'Angelo (o Angiolo) Maria Everardi, anomenat Il Fiamminghino, natural de Flandes i establert a la Llombardia. Everardi fou mestre de Bocchi i estava, per tant, connectat amb la Brescia del segle XVII, Malgrat que la temàtica principal de l'obra everardiana eren les escenes de batalles, també és cert que en algunes de les seves representacions s'hi nota molt la influència d'El Bosco. De fet, s'ha dit que Everardi va ser l'introductor a Brescia de determinats elements propis de la pintura flamenca.
Fos qui fos el Maestro della Fertilità dell'Uovo, les seves particulars creacions són tan curioses com poc conegudes. I és per això que des d'El rebost de Mr. Cairo volem difondre aquesta rara avis que conjuga costumisme, jocositat i un cert desassossec.
 |
| La fertilità dell'uovo, segle XVII |
 |
| Scena grottesca con animali e figure stilizzate, nº 1 |
 |
| Scena grottesca con animali e figure stilizzate, nº 2 |
 |
| Scena grottesca con animali e figure stilizzate, nº 3 |
 |
| .Scena grottesca con animali che giocano e un cane avvolto |
 |
| I discorsi di Diogene |
 |
| Contendenti a Duello, circa 1670 |
 |
| Il Concerto, circa 1670 |
 |
| Il gatto violinista, 1670 |
MÉS SOBRE L'AUTOR:
LOCALITZACIÓ DELS QUADRES:
- Altres es troben en els dipòsits del Louvre o en mans privades, i no s'han exposat mai.
Pintors com el Maestro della Fertilità dell'Uovo i El Bosco hem tenen tan fascinat com trasbalsat. Així com els Brueghel ens mostren un cert desordre social, carnavalesc, dels estaments i els gremis, els altres trenquen totalment amb l'ordre i retraten la part més fosca de la societat, aquella que continuava arrelada als mites i al paganisme, i que es mostra amb un alt grau de neurosi enfront de l'ordre eclesiàstic i polític. Llegint textos sobre la religiositat a l'Edat Mitjana t'adones que la realitat era molt diferent de la que naixia de la cort. Tot i així, la representació que aquests pintors en fan supera la nostra capacitat d'anàlisi. Penso que ens hem perdut una part de la història, que ens l'han censurada i ens ha arribat mutilada.
ResponEliminaSegur que la realitat ens ha arribat mutilada, Enric. I és per això que en ocasions ens falten algunes claus a l'hora d'interpretar allò que tenim davant. Potser ens hi podem aproximar, però la informació ens ha arribat esbiaixada. L'ordre eclesiàstic, amb connivència amb el polític, ja des de l'Edat Mitjana va fer de l'art una eina de propaganda i, a més, va adaptar a la seva conveniència uns quants mites de l'antiguitat clàssica. Qui aconseguia escapar -ni que fos mínimament- d'una mà tan fèrria, per força havia de ser críptic en les seves manifestacions. I és precisament aquesta impenetrabilitat el que més em fascina de pintors com el Maestro della Fertilità dell'Uovo.
Elimina