Els artistes austríacs agrupats en el moviment Secessionsstil buscaven la ruptura amb l'art acadèmic de finals del segle XIX i, al mateix temps, un retorn a les formes i estils del passat. Com acostuma a passar en aquesta mena de reivindicacions del classicisme, se'n reinterpreta l'essència tot adequant-la als nous temps. El resultat fou un enfocament de caire contemporani i un art de formes sòbries (en aquest sentit, el títol de la revista Sacrum (1898-1903), l'òrgan oficial del grup, ja dóna una idea sobre el seu ideari estètic).
El 1903 es produeix una escisió dins del grup, i Joseph Hoffman i Koloman Moser, financiats per Fritz Wandorfer, funden els Tallers de Viena (Wiener Werkstätte), que defensen el concepte d'Art total (Gesamtkunstwerk). Egon Schiele s'hi incorporarà més tard i esdevindrà un dels enfants terribles dels Tallers amb els seus dibuixos eròtics on el cos humà apareix distorsionat, sovint mostrant els genitals i en postures qualificades per la societat vienesa de l'època com a pornogràfiques. El caràcter provocador de l'obra de Schiele, així com el seu tipus de vida poc convencional i unes relacions tèrboles amb menors d'edat van conduir l'artista a la presó.
Però resulta que ara, el 2018, el Leopold Museum ha organitzat una sèrie d'exposicions per tal de rememorar l'ambient fin de siècle a Viena, agafant part de l'obra de Schiele com a emblema d'aquell moviment. I sembla que més de cent anys després, l'escàndol torna a envoltar la figura de l'artista vienès. La campanya europea del Leopold Museum ha topat amb l'oposició d'Alemanya i el Regne Unit, que es neguen a mostrar la cruesa dels nus de Schiele a valles publicitàries, autobusos, metros i façanes d'edificis de les seves ciutats. La solució ha estat cobrir els genitals dels personatges amb una banda que du escrita la llegenda: «Sorry, 100 years old but still daring today», juntament amb el hashtag #ToArtItsFreedom. Una mesura que, sens dubte, tindrà força ressò i, malgrat la ridiculesa, servirà com a reclam propagandístic
Des d'aquest modest blog reivindiquem l'obra de Schiele i la de qualsevol altre artista censurat per causes tan mediocres i obsoletes com aquest épater le bourgois de nova generació. Algun dia, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, possiblement s'analitzarà l'època en què vivim i la definiran com un període d'involució i puritanisme al servei d'una correcció política que fàcilment pot desembocar en cacera de bruixes.
 |
| 1910 |
 |
| 1910 |
 |
| 1910 |
 |
| 1910 |
 | ||
| 1910 |
 |
| 1912 |
 |
| Estudi d'una parella, 1912 |
 |
| 1913 |
 |
| 1913 |
 |
1913 |
 |
| 1913 |
 |
1913 |
 |
| 1914 |
 |
| 1914 |
 |
| 1914 |
 |
| 1914 |
 |
| 1914 |
 |
| 1914 |
 |
| 1915 |
 |
| 1915 |
 |
| 1916-1917 |
 |
| 1917 |
 |
| 1917 |
 |
| Sense data |
Egon Schiele pinta la carn com si fossin ossos, sense cap mena de concessió. Mai quedes indiferent, és impossible.
ResponEliminaA mi em produeix la mateixa sensació, Peletero. Puc entendre que a algú no li agradi el seu estil o la temàtica que tracta, però em sembla una bajanada que censurin els seus quadres per aquest motiu.
Elimina