El classicisme bolonyès de Lavinia Fontana (1552-1614)

Lavinia Fontana es va formar com a pintora en el taller del seu pare, Prospero Fontana. Aquest fet la relaciona amb una altra artista italiana nascuda a Roma unes dècades més tard i que, com ella, va rebre les primeres ensenyances també de la mà del seu pare: el pintor Orazio Gentileschi. Però mentre l'estil d'Artemisia entra de ple en el Barroc per mitjà de la influència de Caravaggio, el de Lavinia Fontana tendeix al classicisme dels germans Carracci, principals representants de l'escola bolonyesa, oposada al naturalisme caravaggià.

Malgrat les diferències artístiques i vitals entre aquestes dues dones, filles i esposes de pintors (l'una, Artemisia, amb una existència sacsejada per la violació que va sofrir el 1612 i pel traumàtic procés judicial que va venir a continuació; l'altra, Lavinia, amb una vida bastant més plàcida i acomodada), és evident que ambdues van accedir a un àmbit on la presència femenina era pràcticament nul·la. 

Tot i que Lavinia Fontana no ha assolit el reconeixement que des de principis del segle XX ha tingut la Gentileschi (gràcies, sobretot, a l'historiador Roberto Longhi), l'obra de la bolonyesa, emmarcada dins d'un academicisme on predominen els retrats de cort, presenta algunes peculiaritats que la distingeixen. Per una banda, els nus d'algunes de les pintures religioses i mitològiques de gran format que va realitzar per encàrrec. I per l'altra, l'extraordinari retrat que va pintar el 1595 d'Antonietta Gonsalvus, una nena de dotze anys que patia hipertricosi universal congènita o síndrome d'Ambras, una alteració genètica que li cobria el rostre i el cos de pèl. Aquesta patologia va convertir la criatura en una mena de fenomen de fira que va delectar la cort d'Enric II de França i la dels Farnese a Parma. Antonietta fou regalada a la marquesa de Soragna, talment com si es tractés d'un objecte exòtic. És en aquesta època quan el científic Ulisse Aldrovandi s'interessà per l'insòlit cas d'Antonietta (que recollí, juntament amb el del seu pare, Petrus Gonsalvus, i el d'alguns dels seus germans, al seu Monstrorum Historia) i també quan Fontana plasmà en un retrat l'expressió inquisitiva i un punt melanconiosa de la nena.

Lavinia Fontana va ser una artista molt prolífica, distingida com a membre de l'Acadèmia Romana, pintora oficial de la cort del Papa Climent VIII i una de les primeres dones reconegudes, amb Sofonisba Anguissola i l'esmentada Artemisia Gentileschi, en el món de la pintura.

Aquí deixo una petita selecció de la seva obra:

Autoretrat tocant l'espineta, 1577

Autoretrat a l'estudi, 1579

Retrat d'una parella, 1580

Retrat d'una noble, ca. 1580

Noli me tangere, 1581

Nadó en un bressol, 1583

Retrat d'una dama, 1590

Retrat de dama de la cort amb gos, 1590

Isabella Ruini a la manera de Venus, 1592

Retrat de Gabrielle d'Estrées, ca. 1593-99

Retrat de Ginevra Aldrovandi Hercolani, 1595

Retrat de Antonietta Gonsalvus, 1595

Bianca degli Utili Maselli i els seus fills, 1604-1605

Minerva vestint-se, 1613

Judit i Holofernes (pintura atribuïda a Lavinia Fontana pels historiadors Giuseppe Cirillo i Giovanni Godi el 1987)